– Com neix el teu projecte musical?
Tinc un bagatge mestís entre cantant de música moderna, compositora, pedagoga i creadora de performance. De fet, aquesta darrera faceta va començar a incorporar de manera molt fluida totes les altres: amb la meva companyia Convex, a Anglaterra, creava diferents tipus d’experiències sonores site-specific a l’aire lliure per les quals composava la música, participava com a cantant i sovint dirigia tallers participatius de co-creació amb comunitats locals. La nostra primera performance va ser un audio-walk per un túnel sota el riu Tàmesi. Aquesta peça incorporava sons enregistrats de l’entorn, de fora del túnel, i diria que va ser la primera vegada que vaig enregistrar sons naturals, el 2018. Les nostres primeres performances tractàven sobre la defensa dels espais públics i d’allò que forma part del bé comú, i a poc a poc van anar focalitzant-se en els drets de la natura i en com podem empatitzar amb entitats naturals, aprenent sobretot de com es relacionen amb la natura les comunitats indígenes. La nostra performance Thalweg va reunir comunitats maori, hindu i colombiana residents a Londres en una passejada sonora vora el Tàmesi que immersia els participants en una meditació cantada i caminada que empatitza amb les seves maneres de relacionar-se amb els rius, molt centrades en el tenir cura, l’adoració, els rituals, i també en la lluita activista fins al punt d’aconseguir personalitat jurídica per als seus rius. Durant la pandèmia em vaig dedicar a composar i produir cançons que conformarien el meu primer disc Krëodylia (Microscopi, 2021), on també vaig introduïr enregistraments de sons naturals, des d’ocells enregistrats a Tailàndia fins a sons d’un parc de Londres, flamencs del Delta o sons de pedres d’Ulldecona, el meu poble natal. A partir d’aquí vaig voler endinsar-me més amb el món de l’enregistrament sonor de la natura i com podia treballar amb aquests materials en les meves creacions musicals i performatives, que tenen per objectiu en què l’oient pugue empatitzar amb la natura i relacionar-s’hi des d’un altre lloc. Becada per Arts Council England, el passat octubre vaig anar a Islàndia a fer enregistraments sonors de les glaceres tot aprenent tècniques especialitzades d’enregistrament i processament sonor amb el productor i artista sonor Francesco Fabris. Vaig aprendre moltíssim d’aquesta experiència, va ser profundament transformadora i enriquidora. Ara, amb la beca de l’Observatori del Patrimoni Sonor a Menorca, tinc el nou repte de fer un projecte d’enregistrament sonor de manera individual, i de tenir una composició musical acabada a partir d’aquests materials. Podré aplicar el que he après a Islàndia -projecte amb el qual vaig treballant a poc a poc- i em motiva moltíssim.
-Què és, per tu, patrimoni sonor?
El meu primer single, Fleeting Light, justament parla dels sons de la naturalesa que van desapareixent degut a la pèrdua de biodiversitat. Vaig ser conscient de que això estava passant quan vaig llegir La gran orquestra animal de l’enregistrador sonor Bernie Krausse. El patrimoni sonor el conformen tots aquells sons naturals, i també socials, que ens envolten i que formen part dels trets característics d’un determinat lloc, en un determinat moment en la història. El patrimoni sonor ens ajuda a ser conscients d’allò ens envolta i també de la seva fragilitat. En certa manera, captar un so és com captar una fotografia. N’hi podrà haver de semblants, però aquella fotografia és única d’aquell moment i d’aquell lloc. I potser al cap dels anys serà complicat fer una fotografia semblant perquè el lloc i els qui l’habiten hauràn canviat dràsticament. A més, el so ens dóna moltes vegades informació invisible als ulls. Potser no veiem un rossinyol amagat entre les rames d’un arbre, però sabem que hi és perquè l’escoltem. I pot ser que no l’escoltem sempre, o fins i tot pot ser que els nostres néts no l’arribin a escoltar mai. Per això també és importantíssim el patrimoni sonor, per prestar atenció als sons que ens envolten aquí i ara, fer el possible per conservar-los i traslladar-los a les futures generacions.
-Què esperes de la residència artística? Què t’agradaria investigar?
Inspirada en lectures de Donna Haraway i David Abram, estic interessada en crear situacions de diàleg i col.laboració interespècie. Espero empatitzar amb l’ecosistema, situar-m’hi com una veu més del paisatge sonor, trobar maneres afables i respectuoses de ser present amb altres espècies. En aquesta residència, em centro en les zones humides i especialment en les aus. Recentment vaig escoltar una entrevista amb el cantant de folk Sam Lee, que canta i crea cançons en col.laboració amb rossinyols. Ahir al vespre vaig enregistrar una interacció vocal amb un cames-llargues a ses salines. Vull recuperar una mica de salvatgia en la meua experiència humana i crec que Menorca és un lloc ideal per perdre’s i integrar-se en la natura, trobant accions respectuoses que ens connecten amb allò ancestral i amb el nostre costat salvatge.
-Quin és el so que més t’inspira?
Els sons de l’aigua, i per extensió tot el que s’hi vincula o relaciona.
-Quina és la teva connexió amb la natura?
Després de viure sis anys a Londres, fa un any que he tornat a viure al meu poble natal, Ulldecona, a la zona del Delta de l’Ebre. Amb el meu company i uns amics cultivem un hort a una finca que era del meu iaio, aprenem tècniques de permacultura i participem en un banc de llavors autòctones. Sempre he tingut una part molt intel.lectual però ara em sembla gairebé urgent aprendre a fer coses pràctiques, útils per a viure. També m’agrada moltíssim relacionar-me amb l’aigua, a través d’activitats com el body board surf.
-Quina és la teva vinculació amb [espai natural on es farà la residència]?
Només havia estat a Menorca anteriorment per fer un concert a n’es Teatre Principal de Maó amb els Barcelona Gospel Messengers, l’any 2014. Per mi és tot un paisatge nou. S’albufera des grau i les zones humides de Menorca em va atraure per la seva similitud amb el Delta de l’Ebre com a ecosistemes que són casa d’aus migratòries. Totes les zones humides del Mediterrani poden tenir reptes similars respecte al canvi climàtic i per això em va semblar un punt interessant a investigar. De fet vaig llegir que hi ha flamencs que normalment paraven al Delta de l’Ebre que aquest any han estacionat a Menorca perquè al Delta no havien trobat prou menjar. Crec que és interessant mirar els fenòmens de manera global i interrelacional, el que passa a un lloc, afecta, de rebot, a un altre.
-Recordes algún moment únic vinculat amb el so natural? Explican’s.
Em ve al cap un dels moments enregistrant les glaceres d’Islàndia. Era el segon dia d’enregistrament i era el primer cop que posàvem l’hidròfon dins la llacuna que es forma davant la glacera, resultant del gel que s’ha desfet. Des de fora no s’escoltava res, i tot el que es veia era una llacuna en calma. En escoltar els sons que captava l’hidròfon, la sorpresa va ser màxima: sota l’aigua semblava haver-hi una selva amb tot d’ocells i insectes, i alguns sons semblaven petons llargs. Eren petits blocs de gel desfent-se. Amb aquesta gravació he quedat finalista als premis de la BBC Sound of The Year Awards.
-Per últim, quin missatge donaries a les generacions futures per conscienciar sobre l’importància del patrimoni sonor?
El nostre futur depèn de que sapiguem escoltar la natura. Hem de tornar a viure de forma més empàtica i harmoniosa amb ella. Hem d’aprendre a sentir-nos-en part com si fos una extensió del propi cos. De fet ho és: no podem viure com a individus sense un entorn on respirar i utilitzar els sentits. Crec que en els últims cinquanta anys hem perdut tota una saviesa de connexió amb la terra que cal recuperar. Jo mateixa fa relativament poc que sé, per exemple, que el rossinyol canta de nit. Com pot ser? Si hi és cada primavera des de fa anys i generacions. Hi era però no l’escoltava, no li prestava atenció. Hem d’aturar-nos a escoltar per saber apreciar el que ens envolta. A la vegada, aquest escoltar la natura ens proporcionarà benestar i salut.
