– Com neix el teu projecte musical?
Jansky és un projecte que neix amb voluntat d’experiment i la intenció de crear música electrònica orgànica a partir de sons enregistrats a la natura, sintetitzadors, la poesia de Laia Malo i la meva flauta travessera.
El 2013 publicàrem el primer disc, i hem continuat investigant conceptes i processos creatius diversos en el segon i el tercer. Els sons naturals han anat agafant protagonisme en les composicions, tant a nivell estètic com conceptual, fins que al nostre darrer àlbum, “Insecta Dance Music”, hem decidit composar únicament a partir d’enregistraments reals d’insectes realitzats per nosaltres mateixos a Mallorca.
Per fer-ho, hem enregistrat diverses espècies, les hem identificat a través del seu cant i, finalment, les hem samplejat, manipulat i distorsionat a l’estudi fins a bastir la llibreria de sons que utilitzem per composar les cançons. Aquest procés ha merescut el premi internacional Sound Of The Year 2020 a “Best studio sound recordist”, que atorguen la BBC i el Museum of Sound del Regne Unit. El disc es publicarà a l’estiu, tot i que ja es poden escoltar alguns singles al nostre Bandcamp i a les principals plataformes digitals; i el directe és una coproducció amb el Mercat de Música Viva de Vic, i va inaugurar l’edició del festival el 2021.
-Què és, per tu, patrimoni sonor?
El patrimoni sonor és un dels elements que em vinculen més estretament al territori. Serveix de font d’inspiració i aprenentatge inesgotable, perquè conjuga una cosa tan valuosa com són els records (els sons que coneixem i relacionem amb un espai i un temps determinats, i unes experiències) amb allò desconegut, perquè alhora és molt divers, complexe i mutant.
Per mi, els paisatges sonors naturals són una font de gaudi que brolla molt a prop, encara que soterrada per una allau de contaminació acústica. A més, l’estudi del patrimoni sonor natural permet d’obtenir dades científiques molt útils per a l’estudi dels ecosistemes i la gestió ambiental.
-Què esperes de la residència artística? Què t’agradaria investigar?
Intentarem enregistrar una sèrie de paisatges sonors que mostrin la màxima biodiversitat possible, amb un interès especial en el paper del so als ecosistemes i en la seva importància com a recurs natural.
Visitarem diversos punts de Mallorca per enregistrar-hi biofonies i geofonies que representin el millor possible la diversitat natural de l’illa, i seleccionarem els enregistraments més interessants en funció de la diversitat d’espècies presents o la importància ecològica dels esdeveniments o hàbitats naturals enregistrats.
Aquests enregistraments els utilitzarem, d’una banda, com a eina de divulgació ambiental: espero que m’ajudin a explicar les dinàmiques d’interacció sonora d’algunes espècies i la necessitat de vetllar per la salut dels espais sonors naturals.
D’altra banda, intentarem crear una composició sonora que cridi l’atenció sobre alguna d’aquestes observacions.
-Quin és el so que més t’inspira?
El que més m’inspira és escoltar un paisatge sonor natural en el qual un gran nombre d’espècies canta a la vegada. Ajuda a entendre de quina manera els éssers que conviuen i comparteixen un territori (i, per tant, un auditori) s’han anat adaptant i afinant, per mantenir un equilibri sonor que garanteixi la comunicació, perquè puguin sentir-hi i ser sentits. Gaudeixo molt explorant la vessant estètica i musical d’aquest procés natural i, sovint, és el punt de partida de la meva obra com a creador.
-Quina és la teva connexió amb la natura?
La meva família és d’Alcúdia, un poble a prop dels aiguamolls de s’Albufera de Mallorca, i de ben jove ja vaig començar a fer-hi visites tot sol, atret per la gran quantitat d’aus que s’hi concentren. Vaig estudiar Ciències Ambientals i, des de l’any 2008, sempre he estat vinculat a la natura i he treballat en l’àmbit del medi ambient i els espais naturals, desenvolupant tasques de tècnic ambiental, investigador i formador. Entre d’altres, he participat en campanyes d’estudi i conservació d’ecosistemes terrestres i litorals, en la redacció de projectes de gestió de recursos naturals o en el disseny de material didàctic i de divulgació ambiental.
-Quina és la teva vinculació amb el territori escollit?
Fa més de deu anys que experimento amb les possibilitats del paisatge sonor natural de l’illa de Mallorca.
Com a creador, l’he incorporat en formes diverses a diferents projectes relacionats amb la música electrònica, l’art sonor i l’art-science. Com a investigador científic i educador ambiental, he utilitzat el marc teòric i metodològic de l’ecoacústica i la bioacústica per desenvolupar projectes de recerca i divulgació a través del paisatge sonor, com per exemple “Les simfonies de s’Albufera” (unitat didàctica d’educació ambiental dissenyada per al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca) o el “Mapa sonor de la Tramuntana” (un mapa sonor virtual que permet visitar la Serra de Tramuntana a través dels seus paisatges sonors, i que forma part del material educatiu “Les simfonies de la Tramuntana”, desenvolupat en col·laboració amb l’associació Tramuntana XXI https://tramuntanaxxi.com/mapa-sonor-de-la-serra-de-tramuntana ).
-Recordes algun moment únic vinculat amb el so natural? Explica’ns.
L’any passat vaig descobrir una nova espècie de grill per a les Balears gràcies a l’enregistrament del seu cant, aquest va ser un moment indescriptible!
Coneixíem el so que sentíem, la seva cançó, perquè era part inequívoca del paisatge sonor de les nits d’estiu a Alcúdia, però havíem confós històricament l’insecte que l’emetia. Va ser un cop a l’estudi, analitzant els enregistraments a través de paràmetres bioacústics, quan vam notar que aquell cant no coincidia amb cap espècie catalogada a l’arxipèlag Balear… Després d’una recerca exhaustiva i de contrastar informacions amb experts taxònoms, vam poder corroborar que havíem trobat una espècie desconeguda al nostre territori: Oecanthus dulcisonans, un grill blanc que canta enfilat a sobre la vegetació. Haver pogut aportar un nou coneixement científic a través del so, m’ha motivat a seguir investigant les possibilitats i aplicacions de la bioacústica i l’ecoacústica.
-Per últim, quin missatge donaries a les generacions futures per conscienciar sobre la importància del patrimoni sonor?
Crec que cal aprendre a valorar el paisatge sonor per tal de protegir-lo, perquè és un recurs natural necessari per a la supervivència d’una gran quantitat d’espècies animals. I, entre aquestes, de fet, hi som els humans. Durant mil·lennis, ens hem organitzat i hem entès l’entorn natural més proper servint-nos del so en molts casos; però avui aquest lligam gairebé s’ha trencat, i els sons de les tecnofonies (motors, màquines, etc.) han envaït els nuclis de població i pertorben, també, els espais no urbanitzats. Ara, vivim “aïllades” de l’entorn sonor natural, la qual cosa representa una pèrdua immensa de riquesa cultural (coneixement) i de benestar, de salut física (fins al punt que patim malalties lligades a la contaminació acústica).
